Activem l’autoorganització i el suport mutu!

Al PTAC ens activem! Ens trobaràs cada dilluns de 19 h a 21 h, a l’Ateneu Harmonia!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

El proper dilluns 14, ens reactivem!

Després d’una aturada estival, el PTAC hem fet la reunió prèvia de preparació per encarar el tercer curs; serà el segon que ens trobarem a l’Ateneu Harmonia.
Amb la necessària reflexió crítica a les esquenes, i amb més empenta que mai, seguim fent una aposta per teixir xarxa i crear un sindicalisme de territori que ens permeti autoorganitzar-nos i fer front a les agressions i retallades que pretenen eliminar els nostres drets socials i laborals. No oblidem que els acomiadaments d’avui són els desnonaments de demà!!
Us convidem a fer difusió de la nostra tasca entre les vostres entitats, associacions, familiars, etc., així com us animem per tal que encoratgeu amigues, companyes o conegudes que estiguin patint algun tipus de discriminació o agressió laboral perquè vinguin a formar-se i organitzar-se col·lectivament amb el PTAC.

No són problemes individuals, són conflictes socials!

Si la crisi ens afecta, la lluita ens activa!

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

EL PTAC NO OBRIREM DURANT EL MES D’AGOST

OBRIREM NOVAMENT EL DILLUNS 14 DE SETEMBRE

DE 19:00 A 21:00 A L’HARMONIA

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

A poc a poc però amb bona lletra

Així podríem resumir la feina del PTAC, ara que fa poc més de dos anys que vam començar públicament. Des d’aquell octubre de 2012 en què va sorgir la idea i aquell maig de 2013 en què ens vam presentar públicament després de mesos de feina formativa interna, ha plogut molt. I com tot allò que es cou a foc lent, com aquells arbres que necessiten de bones arrels per créixer, el PTAC hem anat consolidant la nostra base, humilment i silenciosa, però apuntant sempre amunt.

Aquest curs 2014-2015 ha estat el primer a l’Ateneu Harmonia, on ens hem sentit ben còmodes, malgrat haguem perdut aquell accés a peu de carrer que teníem a la ja desallotjada CSO La Gordíssima. Cal dir, també, que la nostra implicació amb l’Harmonia ha estat menor de la que volíem i seria d’esperar. La reflexió autocrítica i les propostes de cara a la gent de l’Ateneu seran alguns dels canvis que volem dur a terme l’any vinent.

Aquest fet de perdre la proximitat física amb el carrer, però, no ens ha aïllat, ben al contrari. Hem tingut molts més casos que l’any anterior. I ben diversos.

Enguany, ha vingut gent per a més d’una quinzena de casos, sis dels quals relacionats amb habitatge i nou d’ells per conflictes laborals, a part de dos casos de sanitat i d’altres de diversos àmbits. Els casos d’habitatge els hem acompanyat fins a la PAH de Barcelona i/o la Taula d’Habitatge de Sant Andreu; aquesta va ser una reflexió sorgida en la valoració del curs passat, en fer una aposta més clara pels conflictes laborals. En un dels casos, el del Jorge i la María, que ja eren amb nosaltres des de l’any anterior, hem pogut celebrar la dació en pagament després de dos anys de lluita. Sí que es pot!

Pel que fa als casos laborals, hem pogut constatar com molta gent encara té por o vergonya d’enfrontar-se, de generar conflicte públicament; assumim que això és culpa del propi sistema, que ens victimitza, individualitza i aïlla, per tal que no lluitem. Tot i això, i coneixent l’experiència d’altres llocs, com la Resposta Solidària de Sabadell, entenem que només mitjançant la lluita i la col·lectivitat podrem fer front i guanyar els conflictes laborals. A més, tant l’any passat com aquest han vingut persones que només amb la informació i assessorament rebudes, han pogut emprendre accions legals o ‘de despatx’ que els han permès resoldre o guanyar conflictes laborals. Valorem molt positivament la mera existència d’un punt gratuït d’informació laboral, malgrat no sigui l’objectiu últim del PTAC -que és l’autoorganització i apoderament de les treballadores-, ja que ha significat en alguns casos la manera d’obrir la porta per a la defensa i coneixement dels drets laborals.

La gent se’ns ha acostat i conegut al PTAC des de diferents camins; sovint, pel boca orella, cosa que ens demostra que la gent, els col·lectius, les associacions, etc., ens comencen a conèixer, sobretot arran de treballar-hi plegades. Però això no treu que detectem una mancança que tenim: ens falta fer difusió de la nostra existència i les nostres activitats. I no n’han estat poques!

Vam realitzar concentracions i accions directes informatives al CAP de Sant Andreu. Vam donar suport a la Taula d’Habitatge en la seva presentació. Vam fer barra a les jornades DAU a l’Ateneu Harmonia. Durant tres mesos, vam estar muntant una paradeta setmanal per recollir signatures per la ILP d’habitatge, aconseguint unes 1300 signatures. Vam donar suport a la lluita de COS McDonald’s a la Maquinista. Vam ser presents en les jornades de suport prèvies al desallotjament del CSO La Gordíssima. En motiu de l’1 de maig, vam organitzar una xerrada a Pl. Orfila sobre el sindicalisme alternatiu al territori i en xarxa amb experiències victorioses, així com un cinefòrum a l’Ateneu Harmonia. I de la mà d’altres col·lectius com el Grup Elissa, Arran, Endavant, la Vaga de Totes o l’Assemblea de Joves de la Sagrera i Congrés, vam coordinar tot un calendari d’activitats, així com una cercavila -que no es va fer en solidaritat amb les encausades pels fets del Parlament- i una columna unitària per anar a la manifestació de la tarda de l’1 de maig sota el paraigües de Sant Andreu Anticapitalista, una experiència inicial que valorem positivament i a la qual esperem donar-li continuïtat. De fet, el mateix mes d’abril i juny vam realitzar sengles accions en solidaritat amb la vaga de Movistar, i va ser amb aquests col·lectius. I a les Festes de Primavera vam ser-hi presents participant a la fira de col·lectius i entitats, realitzant un taller d’autodefensa laboral i un vermut musical per a l’autogestió econòmica del grup.

I és que aquest punt, el de l’autogestió econòmica, era una de les assignatures pendents. Confiem trobar-li remei el curs vinent. També ho era el de donar-nos a conèixer i fer xarxa, i pas a pas ho hem anat resolent.

En resum, doncs, i com dèiem: poc a poc i bona lletra. Que la crisi i el capitalisme no s’acabaran -no els destruirem i farem desaparèixer- l’any vinent ni el següent, però nosaltres hi haurem de ser, sempre, picant pedra i construint autoorganització i suport mutu per fer-los acabar i desaparèixer. Amb aquella màxima que diu que els acomiadaments d’avui són els desnonaments de demà, i aquella altra que deixa clar que la lluita és l’únic camí, des del PTAC, seguim i seguirem!

Publicat dins de Antirrepresió, Habitatge, Laboral, Sanitat, Uncategorized, Xerrades | Deixa un comentari

8 anys de presó per fer vaga pel treball digne: entrevistes i convocatòries

cartell29m8anysjudici30j

El pròxim dimarts 30 de juny és la data prevista per a la celebració del judici contra Roger i Mercader, dos participants de la vaga general del 29M de 2012 a Sant Andreu. Per aquest motiu des del Grup de Suport 29M s’han convocat dues concentracions, la primera tindrà lloc DIVENDRES 26 de juny a les 19:30h a la Pl. Orfila i la segona el mateix dia del judici, DIMARTS 30 a les 11h del matí a la Ciutat de la Injusticia (judici a les 11:45h).

Entrevistes:

“Que acusin dos vaguistes d’atemptar contra el dret al treball és cinisme” A La Directa

Els vaguistes represaliats estem sent un dels principals caps de turc per a dissuadir la població de protestar”. A L’Accent.cat

«em demanen cinc anys per abaixar dues persianes el 29M a Sant Andreu i mai ningú m’ha preguntat per això». A El Diari del Treball

Absolució Roger i Mercader!

Absolució vaguistes 29M!

Publicat dins de Antirrepresió, Laboral | Deixa un comentari

Felicitats Lola!

Hace casi dos años, y por medio de unos amigos en común, conocí el grupo PTAC.
Llegué a este grupo bastante desmoralizada y muy angustiada, ya que teníamos una deuda por una segunda vivienda, debido a una situación económica que no nos permitía hacer frente a los recibos de la hipoteca. El grupo PTAC me informó de la existencia de la PAH.
Después de muchos días de haber ido, muchas preguntas por mi parte y agradecidas respuestas, puedo decir que he conseguido la dación en pago de la vivienda y sin mochila!!!
índice
Desde el PTAC me informaron de toda la documentación legal que se necesita para solicitar la dación en pago, los pasos a seguir y cómo actuar frente a los bancos, pero  sobre todo, lo que me transmitieron desde el minuto uno, fue apoyo moral.
Semana tras semana, me animaron, asesoraron, informaron y apoyaron… es por ello, que quiero transmitiros todo mi agradecimiento y gratitud hacia este grupo de personas  y profesionales que desinteresadamente me habéis ayudado.
Muchas gracias por todo, sois geniales!!
MªDolores Garrido

 

Publicat dins de Habitatge | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Crònica de les activitats del PTAC prèvies a l’1 de maig

Amb motiu de la jornada de la classe treballadora i sense perdre de vista la vaga de Movistar, aquest any el PTAC va organitzar dues activitats relacionades amb la temàtica laboral que van tenir lloc durant els dies previs a l’1 de maig.
CDgqgXIWAAASFrc
El passat dimecres 29 d’abril va tenir lloc a l’Ateneu L’Harmonia la projecció de “La cuadrilla” (The navigators, 2001) de Ken  Loach, amb un posterior vídeo-fòrum. Després de veure-la i comentar-la podem afirmar que tot i que la pel·lícula ja té 14 anys, continuen estant plenament vigents els temes que tracta, tant els de caire laboral com els purament humans. Us la recomanem fermament.
Diumenge 26 d’abril al migdia, al bell mig de la plaça Orfila, una vintena de persones ens vam reunir per assistir a la xerrada “Experiències i victòries de noves estratègies sindicals de territori i en xarxa” amb les intervencions de CGT Fnac, COS Cinesa i Resposta Solidària de Sabadell.
CDgqsnFWIAEbd87
La primera intervenció va ser a càrrec dels companys de la CGT Fnac. La seva experiència va tenir el seu punt àlgid durant el Sant Jordi de l’any passat, però darrera d’aquesta acció hi havia molts anys de feina. Segons expliquen, acumulen unes 25 denúncies a inspecció de treball per riscos de salut psicosocial, mobbing i contractes en frau de llei. Ens asseguren que la Fnac està dins d’una patronal especialment dura i agressiva, al igual que altres centres comercials. “A l’FNAC, si et posiciones mínimament penjant crítica al facebook o apropant-te a CGT, ja estàs a la llista”.

Les companyes de la COS Cinesa comencen la seva intervenció recordant les quatre premisses que suporten la seva lluita (1) Consciència de Classe, (2) Solidaritat de Classe, (3) Solidaritat en Lluita i (4) Lloc de feina com a lloc d’organització i lluita política. La companya explica com dins de la feina estava sola amb les seves reivindicacions, sense el suport de les companyes ni del comitè d’empresa “Heron City ens va agredir quan vam voler fer el primer piquet, però ens van haver de deixar passar. Fou la primera victòria. Després d’això van intentar aïllar-me i fer-me passar per boja, mentre amenaçaven i atemorien companyes de feina”. Tanmateix fora de la feina, a la COS, va trobar el suport necessari per dur a terme mobilitzacions que van fer possible una acumulació de petites victòries dins de la feina “si plantes cara amb organització i xarxa al darrere no et passa res”. La companya denúncia les actituds masclistes i els vincles personals que s’estableixen al lloc de feina amb l’objectiu d’explotar més “contracten homes per fer de caps i dones per treballs de base”, a la premissa Consciència de classe hi afegeix consciència de gènere.  

CDguS74WMAAiXWR
Finalment, va intervenir el company de Resposta Solidària de Sabadell qui va exposar un cas en el que, gràcies al suport i les constants mobilitzacions, es va aconseguir la readmissió d’un treballador, injustificadament acomiadat, com a indefinit i a 40 hores. Aquesta victòria va ser possible gràcies al treball en xarxa amb els moviments socials de Sabadell que van dur a terme una lluita legitima amb òptims resultats. “El sindicalisme groc ha fet que la gent perdi la confiança en la lluita sindical”, els col·lectius de suport mutu són necessaris per aconseguir victòries que mai tindrien lloc per la via jurídica o institucional. Tanmateix el company posa de relleu una manca de consciència per moure’s políticament, fins i tot dins dels moviments socials. Hi ha molts casos denunciables, però “la classe treballadora té més por per mobilitzar-se degut a retallades, reformes i repressió. I també per la por a trobar nova feina”, per això Resposta Solidaria ha iniciat una nova campanya anomenada #aquísexplotaper assenyalar locals amb condicions precàries i d’explotació desmesurades”.
Aquestes tres experiències són una mostra de la importància d’organitzar-se davant la pèrdua dels nostres drets laborals.   
Capitalisme és misèria, Organitzades som futur!
Publicat dins de Laboral, Xerrades | Deixa un comentari

Actes del PTAC per les Festes de Primavera!

Aquest cap de setmana són les Festes de Primavera a Sant Andreu i el PTAC hi serem ben presents. El divendres 15, fent un taller d’autodefensa laboral. Dissabte 16, participant de la Mostra d’Entitats. I diumenge 17, organitzant un vermut musical amb el grup Tuareg.

Us deixem els cartells i la resta de la programació! Feu-ne difusió i veniu-hi, us hi esperem!

Taller del divendres 15

Vermut del diumenge 17

Programació de les Festes de Primavera

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

“Capitalisme és misèria, organitzades som futur!”, manifest per l’1 de maig de Sant Andreu Anticapitalista

Capitalisme és misèria, organitzades som futur!

De cap al precipici. A condicions de semiesclavitud. A la supervivència precària rodejada de violències constants que ens ofeguen, que ens colpegen, que ens empenyen al suïcidi, que emmordassen i reprimeixen. Aquest és el present i el no futur a què ens condemna el capitalisme. Ens roben a la feina, amb la plusvàlua, però també roben cada cop més en tots els àmbits de la nostra vida quotidiana.

També a Sant Andreu. Amb noms i cognoms, com els del Jorge i la María a qui CX ha estafat i vol desnonar tot i haver pagat el seu pis fa anys i sobreviure amb una pensió ínfima. Els volen robar el pis i el futur. En l’urbanisme depredador que ens governa, no comptem les persones, sinó els edificis: el CSO La Gordíssima amenaçat de desallotjament, perquè importen més els diners i les parets que els projectes socials.

Com en la sanitat, cada cop més desmantellada i privatitzada. És el robatori dels serveis públics, obligant-nos a pagar pels privats. Fa mig any vam haver de denunciar un intent d’exclusió sanitària al CAP de Meridiana a una embarassada, perquè era migrant. Les retallades antisocials escanyen la sanitat pública forçant-nos a anar a la privada, on s’enriquiran els mateixos que han impulsat aquestes lleis neoliberals. Mentre, el CAP de Casernes dista molt de ser el que havien promès.

El mateix passa amb l’educació. Les retallades deixen les escoles públiques sota mínims mentre les concertades segueixen rebent subvencions. Al poble, l’ajuntament de Barcelona es ven literalment l’escola la Maquinista al centre comercial: aprova una reforma urbanística que permetrà que el macrocomplex comercial creixi a canvi de construir l’escola. Robant-nos l’educació ens roben el futur. Aquest centre comercial, recordem-ho, precaritza qui hi treballa mentre fomenta un model d’oci consumista i alienant. L’arribada del TAV, si algun dia ho fa, reblarà encara més el clau d’aquesta construcció de formigó, precarietat i violència urbanística i econòmica.

I és que són múltiples les violències que patim a diari. I les dones, encara més. El sistema patriarcal, que s’entrellaça a la perfecció amb el sistema capitalista, exerceix violències afegides contra les dones: violències socials, simbòliques i físiques. Obligades a fer el treball reproductiu, i gratuïtament -invisibilitzat i màxim exponent del robatori organitzat- pateixen també agressions físiques a casa, a la feina o al carrer, com l’intent d’agressió al C/Servet durant la setmana santa.

De totes les violències constants, la més fàcilment identificable és la repressió de l’Estat contra qui li fa front. I a Sant Andreu també ho sabem: les recents ràtzies repressives anomenades Operació Pandora i Piñata ens han tocat de ben a prop. Encara ara esperem el judici a les vaguistes del 29M del 2012, mentre sumem les multes d’Stop Pujades el 2014 o la condemna per rodejar el Parlament el 2011.

La lluita, però, segueix sent l’únic camí: per viure, i per fer-ho dignament. Soles, aïllades com ens volen, no podem plantar cara. Juntes, però, ho podem tot. La iniciativa de la vaga de totes i la defensa del dret al propi cos esdevenen lluites imprescindible per poder exercir la sobirania des de la pròpia persona, mentre trenquem l’esfera domèstica i la pública per deixar clar que tot és treball, tot és necessari per viure, i que no volem que ens robin més.

El capitalisme i el patriarcat són el saqueig organitzat, l’espoli constant. L’Estat capitalista vetlla nit i dia per garantir els beneficis de les empreses privades. I encara ho farà més si no frenem el TTIP, l’acord de comerç i inversions entre els EEUU i la UE que reforçarà la dominació de les elits transnacionals sobre la capacitat organitzativa de la classe treballadora per defensar els seus interessos, així com sobre els territoris i els pobles.

Som els i les treballadores les que, amb les nostres mans, construïm el nostre dia a dia. I són ells qui ens el roben amb reformes laborals, especulació, precarietat i repressió. Organitzar-nos i combatre’ls és imprescindible per poder viure dignament. La lluita ens dóna el que el poder ens pren. Capitalisme és misèria, organitzades som futur!

Sant Andreu Anticapitalista – 1 de maig de 2015

Publicat dins de Laboral | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

unnamed

MOVISTAR PRECARITZA

Dilluns 20 d’abril de 2015, jornada de lluita contra Telefónica-Movistar

A tot el veïnat de Sant Andreu i a tota la població que vulgui escoltar, clients i no clients de MOVISTAR:

Som aquí per solidaritzar-nos activament amb el col·lectiu de treballadors i treballadores en lluita de contractes, subcontractes i (falsos) autònoms de l’empresa MOVISTAR. Us convidem a tothom perquè també ho feu.lNn93peh3fFcBRvkUqM4ByuxNQ1wrPQwL8lB7LKPY7nqiVUbK2ZLn7ZSgrsaDG2b838ZZg=w956-h1126

Avui ja fa 22 dies que van començar una vaga indefinida a Madrid i 14 des que es va estendre a moltes altres províncies de l’Estat com ara a Barcelona.

Els motius: dir PROU a l’explotació laboral que MOVISTAR imposa a aquests treballadors/es. MOVISTAR pretén aplicar un nou contracte mercantil molt pitjor que el que ja existia i que els conduiria a l’esclavisme laboral total. D’aplicar-se, qualsevol treballador/a de subcontracta no guanyaria més de 600 euros al mes, posant el seu cotxe, la benzina i les eines, amb jornades de dilluns a diumenge d’entre 10 i 12 hores. Al mateix temps, Telefónica va superar els 4.500 milions d’euros de beneficis el 2013 i els 3.000 el 2014, any en el que el sou d’Alierta es va incrementar un 16%, fins els 6,7 milions d’euros.

Els i les treballadores tenen molt clars els seus objectius: derogació d’aquest nou conveni mercantil; obligació a l’empresa de passar els i les treballadores a plantilla i que puguin deixar de ser (falsos-obligats) autònoms. I per suposat, exigeixen un sou digne, que estigui per sobre del que marca l’actual conveni de metall i s’apropi així a les condicions de la plantilla fixa de MOVISTAR.

Tenen molt clar com lluiten: s’han autoorganitzat, les decisions les prenen en assemblea sense diferències entre treballadors de diferents empreses o amb contractes laborals desiguals. La lluita s’ha anat estenent ràpidament per les províncies, pels moviments socials i per la societat.

Tenen molt clar contra qui lluiten: MOVISTAR, una empresa antigament estatal (privatitzada l’any 1994 pel PSOE i el 1996 pel PP) que s’ha convertit en una gran multinacional. Telefónica ha perdut més de 50.000 llocs de treball directes desviant-los cap a contractes i subcontrates, que s’encarreguen de fer la mateixa feina per un preu molt inferior, i a més, incentivant que molts d’ells es converteixin en falsos autònoms.

La lluita és contra Telefónica, una de les empreses més grans de l’Estat i per guanyar-la els cal l’ajuda de tothom qui pensem i sentim que aquesta lluita també és la nostra, que tothom hi tenim molt a guanyar o si surt malament, molt a perdre.

Caixa de resistenciaSUMA’T A LA #ResistènciaMovistar

COL·LABORA AMB LA CAIXA DE RESISTÈNCIA:

ES 40-1491-0001-23-2130519024

VINE AVUI DILLUNS 20 D’ABRIL

A LA MANIFESTACIÓ (19h. Portal de l’Àngel)

I ESTIGUES ATENT/A A FUTURES CONVOCATÒRIES!

GRUP DE SUPORT TÈCNICS MOVISTAR EN LLUITA DE SANT ANDREU

Publicat dins de Laboral | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari