A poc a poc però amb bona lletra

Així podríem resumir la feina del PTAC, ara que fa poc més de dos anys que vam començar públicament. Des d’aquell octubre de 2012 en què va sorgir la idea i aquell maig de 2013 en què ens vam presentar públicament després de mesos de feina formativa interna, ha plogut molt. I com tot allò que es cou a foc lent, com aquells arbres que necessiten de bones arrels per créixer, el PTAC hem anat consolidant la nostra base, humilment i silenciosa, però apuntant sempre amunt.

Aquest curs 2014-2015 ha estat el primer a l’Ateneu Harmonia, on ens hem sentit ben còmodes, malgrat haguem perdut aquell accés a peu de carrer que teníem a la ja desallotjada CSO La Gordíssima. Cal dir, també, que la nostra implicació amb l’Harmonia ha estat menor de la que volíem i seria d’esperar. La reflexió autocrítica i les propostes de cara a la gent de l’Ateneu seran alguns dels canvis que volem dur a terme l’any vinent.

Aquest fet de perdre la proximitat física amb el carrer, però, no ens ha aïllat, ben al contrari. Hem tingut molts més casos que l’any anterior. I ben diversos.

Enguany, ha vingut gent per a més d’una quinzena de casos, sis dels quals relacionats amb habitatge i nou d’ells per conflictes laborals, a part de dos casos de sanitat i d’altres de diversos àmbits. Els casos d’habitatge els hem acompanyat fins a la PAH de Barcelona i/o la Taula d’Habitatge de Sant Andreu; aquesta va ser una reflexió sorgida en la valoració del curs passat, en fer una aposta més clara pels conflictes laborals. En un dels casos, el del Jorge i la María, que ja eren amb nosaltres des de l’any anterior, hem pogut celebrar la dació en pagament després de dos anys de lluita. Sí que es pot!

Pel que fa als casos laborals, hem pogut constatar com molta gent encara té por o vergonya d’enfrontar-se, de generar conflicte públicament; assumim que això és culpa del propi sistema, que ens victimitza, individualitza i aïlla, per tal que no lluitem. Tot i això, i coneixent l’experiència d’altres llocs, com la Resposta Solidària de Sabadell, entenem que només mitjançant la lluita i la col·lectivitat podrem fer front i guanyar els conflictes laborals. A més, tant l’any passat com aquest han vingut persones que només amb la informació i assessorament rebudes, han pogut emprendre accions legals o ‘de despatx’ que els han permès resoldre o guanyar conflictes laborals. Valorem molt positivament la mera existència d’un punt gratuït d’informació laboral, malgrat no sigui l’objectiu últim del PTAC -que és l’autoorganització i apoderament de les treballadores-, ja que ha significat en alguns casos la manera d’obrir la porta per a la defensa i coneixement dels drets laborals.

La gent se’ns ha acostat i conegut al PTAC des de diferents camins; sovint, pel boca orella, cosa que ens demostra que la gent, els col·lectius, les associacions, etc., ens comencen a conèixer, sobretot arran de treballar-hi plegades. Però això no treu que detectem una mancança que tenim: ens falta fer difusió de la nostra existència i les nostres activitats. I no n’han estat poques!

Vam realitzar concentracions i accions directes informatives al CAP de Sant Andreu. Vam donar suport a la Taula d’Habitatge en la seva presentació. Vam fer barra a les jornades DAU a l’Ateneu Harmonia. Durant tres mesos, vam estar muntant una paradeta setmanal per recollir signatures per la ILP d’habitatge, aconseguint unes 1300 signatures. Vam donar suport a la lluita de COS McDonald’s a la Maquinista. Vam ser presents en les jornades de suport prèvies al desallotjament del CSO La Gordíssima. En motiu de l’1 de maig, vam organitzar una xerrada a Pl. Orfila sobre el sindicalisme alternatiu al territori i en xarxa amb experiències victorioses, així com un cinefòrum a l’Ateneu Harmonia. I de la mà d’altres col·lectius com el Grup Elissa, Arran, Endavant, la Vaga de Totes o l’Assemblea de Joves de la Sagrera i Congrés, vam coordinar tot un calendari d’activitats, així com una cercavila -que no es va fer en solidaritat amb les encausades pels fets del Parlament- i una columna unitària per anar a la manifestació de la tarda de l’1 de maig sota el paraigües de Sant Andreu Anticapitalista, una experiència inicial que valorem positivament i a la qual esperem donar-li continuïtat. De fet, el mateix mes d’abril i juny vam realitzar sengles accions en solidaritat amb la vaga de Movistar, i va ser amb aquests col·lectius. I a les Festes de Primavera vam ser-hi presents participant a la fira de col·lectius i entitats, realitzant un taller d’autodefensa laboral i un vermut musical per a l’autogestió econòmica del grup.

I és que aquest punt, el de l’autogestió econòmica, era una de les assignatures pendents. Confiem trobar-li remei el curs vinent. També ho era el de donar-nos a conèixer i fer xarxa, i pas a pas ho hem anat resolent.

En resum, doncs, i com dèiem: poc a poc i bona lletra. Que la crisi i el capitalisme no s’acabaran -no els destruirem i farem desaparèixer- l’any vinent ni el següent, però nosaltres hi haurem de ser, sempre, picant pedra i construint autoorganització i suport mutu per fer-los acabar i desaparèixer. Amb aquella màxima que diu que els acomiadaments d’avui són els desnonaments de demà, i aquella altra que deixa clar que la lluita és l’únic camí, des del PTAC, seguim i seguirem!

Aquesta entrada ha esta publicada en Antirrepresió, Habitatge, Laboral, Sanitat, Uncategorized, Xerrades. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s