Abaixem la persiana. Quatre anys després que la idea comencés a germinar en el marc de l’Assemblea del 15M de Sant Andreu Indignat i prop de tres anys i mig després d’iniciar la feina pública, el Punt de Trobada d’Afectades per la Crisi tanca les seves portes.
Ho fem amb dol i a contracor. La nostra voluntat era seguir endavant, però no com fins ara: ens faltaven mans. Les persones que participàvem activament del PTAC ens havíem adonat que no podíem seguir com ho estàvem fent i per això vam convocar una assemblea oberta. La intenció era doble: d’una banda, que les aportacions de la gent duguessin a una transformació del funcionament del PTAC; de l’altra, aconseguir que amb aquesta transformació s’hi sumessin noves persones, indispensables per tirar endavant el projecte.
De l’assemblea oberta del juny en va sortir un encàrrec fet per les aportacions de les assistents externes al PTAC: obrir un procés de transformació que culminaria el setembre ja que es compartia que el PTAC era necessari però li calia una reformulació. I així ho vam fer: de seguida vam publicar les aportacions i conclusions, així com vam obrir un calendari participatiu d’assemblees i un formulari per qui no pogués participar-hi presencialment.
El dilluns 26 de setembre culminava el procés i el resultat és que no hem aconseguit sumar més persones al projecte del PTAC. Assumim la part que ens toca d’autocrítica d’haver fet algunes coses malament i en aquest sentit també hi hem reflexionat. Entenem, però, que la responsabilitat d’articular a Sant Andreu un espai de lluita com aquest en moments de crisi i destrucció dels nostres drets laborals i socials és compartida per tot el teixit actiu del poble i no només nostra. Esperem que tothom faci les reflexions pertinents i convidem els col·lectius més actius a preguntar-se perquè no som capaces de construir, modificar, replantejar, reformular, etc., un espai de lluita laboral i social com el que tothom considera necessari i imprescindible a dia d’avui.
Amb tot, però, no tirem la tovallola de cara a un hipotètic futur. Abaixem la persiana però no tanquem la paradeta. Ens aturem indefinidament però no per sempre. Entenem aquesta pausa més com una hibernació que no com un punt i final. No sabem si serem les mateixes persones o unes altres, no sabem si serà com fins ara o diferent, no sabem si es dirà PTAC o un nom que res hi tingui a veure, però està clar que la lluita pels drets socials i laborals és necessària i imprescindible, sigui des d’on sigui. Per això ens mantenim alerta i amatents a les necessitats que puguin sorgir i puguin generar un -nou?- espai de lluita al poble que en reculli el testimoni i els encerts, així com en superi els errors. Com a persones seguirem lluitant i participant dels espais que considerem oportuns.
En aquest sentit, és també la sinergia entre persones, col·lectius i organitzacions el gran aprenentatge que ens enduem i que volem subratllar: entre totes, tot. Les petites victòries o passes endavant que ha fet el poble de Sant Andreu, en les que ens sentim orgulloses i felices d’haver-hi posat el nostra granet de sorra. Parlem de la victòria aconseguida amb la PAH de Barcelona per en Jorge i la María, però també per en Paco i la Ma. José. Parlem de la lluita per una sanitat pública, universal i gratuïta colze a colze amb la campanya ‘Jo sí sanitat universal’. Parlem de la solidaritat de classe, activa i combativa, amb la vaga de la Resistència Movistar i el CorrEscales. Parlem, també, de totes les persones anònimes que s’han informat, assessorat i apoderat a les guàrdies i que sovint han aconseguit resoldre els seus problemes; unes guàrdies, per cert, fetes al desaparegut CSO La Gordíssima i l’Ateneu Harmonia a qui també agraïm l’acollida. I parlem, clar, de Sant Andreu Anticapitalista i els col·lectius amb qui vam engendrar i impulsar aquesta iniciativa: Arran Sant Andreu, l’Assemblea de Joves de la Sagrera-Congrés, Endavant (OSAN) Sant Andreu i el Grup Llibertari Elissa.
Amb la lluita aprenem que ningú és imprescindible i que tothom és necessari. I de la ciència sabem que l’energia no apareix o desapareix, sinó que es transforma. És per això que no desapareixem, sinó que ens redistribuïm en les lluites per donar-los més impuls. I si algun dia els àtoms hi tornen, un altre PTAC reapareixerà amb més energia. La lluita continua, ens veiem als carrers!
PD: des que vam prendre aquesta decisió fins que l’hem fet pública han passat poc més de 7 dies. Només en aquest temps, dues persones han vingut a demanar assessorament laboral, cosa que ens reafirma que a Sant Andreu li cal un espai com aquest.
La manifestació ha pujat pel Passeig Fabra i Puig i ha enganxat cartells a totes les entitats bancàries que trobava. Saludada La Cinètika, la mobilització ha arribat fins a la Meridiana. Ha estat allà, a l’esplanada de l’estació de Sant Andreu Arenal, on s’ha desconvocat la mobilització i s’ha convidat la gent a participar de les mobilitzacions anticapitalistes de l’endemà, diumenge 1 de maig.
Ptac Sant Andreu 